Deu llibres a l'entorn de la llengua per repassar aquest Sant Jordi

Cadascun dels 10 membres del Consell Lingüístic Assessor de 3Cat ens recomana un llibre per a aquest Sant Jordi

Rosa Agost

Especialista en traducció i doblatge audiovisual. Professora de la Universitat Jaume I.

"Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana"

Miquel Àngel Pradilla (Publicacions de la Universitat de València)

Us interessen les llengües i la gent que les parla? Voleu saber una mica més sobre la riquesa del català i sobre com viu i sobreviu en un món ple de mites i prejudicis? Si és així, el llibre "Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana", de Miquel Àngel Pradilla, és una opció excel·lent per al Sant Jordi d'enguany.

L'autor, conscient que ens trobem immersos en una "tercera revolució comunicativa", com diria Habermas, ens guia pels camins sinuosos de les dicotomies clàssiques i ens ofereix una visió actualitzada d'alguns conceptes clau per a entendre millor la nostra relació amb les llengües i amb la societat en la qual esdevenen paraula dita i escrita.

Cada capítol és una píndola que provoca la reflexió personal i alhora ens estimula per a l'acció col·lectiva. Sens dubte, estem davant d'una lectura exigent i enriquidora, un veritable antídot contra "el paroxisme paralitzador".
 

Aitor Carrera

Especialista en occità. Professor de la Universitat de Lleida.

"Diccionari de botgeta occitan-francés"

Patric Sauzet (Yoran Embanner)

Per la meua banda, us recomano un llibre útil per a la batalla oral, el "Diccionari de botgeta occitan-francés", còmode i de transport fàcil, que inclou 13.000 equivalències de lèxic usual entre occità i francès (en les dues direccions) i que pot servir tant per trobar aquell mot necessari en el moment d'establir una conversa amb un occitanoparlant com per constatar de manera palpable --en cas que hom no estigui habituat a la llengua d'oc-- les diferències entre el francès i l'occità mentre es fulleja a l'atzar el llibre (i per remarcar, de passada, les semblances del segon amb el català).

Les formes occitanes són en una varietat "referencial" que es basa en allò que és comú al centre del domini i, alhora, dels Alps als Pirineus. Patric Sauzet era, fins fa no gaire, professor a la Universitat de Tolosa, i precedentment ho havia estat a Montpeller i a París. El llibre té uns cinc anyets (amb la qual cosa no és una "novetat" però tampoc una antigalla) i està publicat per l'editorial bretona Yoran Embanner.

Nicolau Dols

Professor de la Universitat de les Illes Balears. President de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

"Usos socials del català: informe de l'Institut d'Estudis Catalans"

En aquest volum es recullen les aportacions a les sessions de diàleg sobre els usos socials del català. Els punts de vista des dels quals s'enfoquen els usos del català són la sociolingüística, la filologia, la transmissió de la ciència, les aplicacions tecnològiques i, en definitiva, tots els que tenen a veure amb la cultura i el coneixement.

Mireia Farrús

Especialista en lingüística computacional. Professora de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

"El futur del català depèn de tu"

Carme Junyent (La Campana)
 

Per a aquest Sant Jordi, jo us recomano "El futur del català depèn de tu", de Carme Junyent. No és una novetat d'enguany, però és el meu petit homenatge a la gran lingüista i companya de feina que ens va deixar fa poc.

És un llibre que ens situa al món i ens empodera com a parlants. Perquè la Carme tenia molt clar que cada petit gest compta, i que tots som responsables de preservar aquests tresors que són les llengües. Si no l'heu llegit encara, espero que us agradi.

Judit Freixa

Professora de la Universitat Pompeu Fabra. Directora de l'Observatori de Neologia.

"Qui parla i qui calla"

Irene Yúfera, Estrella Montolio i Elisa Rosado (Eumo)
 

Doncs per a aquest Sant Jordi jo us recomano "Qui parla i qui calla", d'Irene Yúfera, Estrella Montolio i Elisa Rosado, perquè em sembla urgentíssim que tothom l'hagi llegit i anem tirant cap a la igualtat entre dones i homes.

Xavier Mas

Filòleg i escriptor. Cocreador del portal web d'argot juvenil Com ho Diria. Lector de català a la Universitat de Bristol.

"Un home bo costa de trobar"

Flannery O'Connor (L'Altra Editorial)
 

Jo us recomanaria el llibre de contes "Un home bo costa de trobar", de la Flannery O'Connor, traduït per la Marta Pera Cucurell. La traducció m'ha semblat interessantíssima lingüísticament per com s'ha traslladat el col·loquial de l'anglès del sud dels Estats Units al col·loquial del català central, servint-se d'una gran diversitat de recursos de tota mena per crear uns diàlegs versemblants i molt convincents.

També la recomano perquè cal reivindicar no només el registre col·loquial i aprendre a jugar-hi desinhibidament, sinó també els grandíssims traductors que tenim en aquest país i el seu domini de la llengua d'arribada.

Una altra lectura sobre llengua que vaig fer ara ja fa un temps i que és més estrictament lingüística és "Molt a favor: 57 propostes i un pacte per la llengua", un recull de propostes, algunes interessantíssimes, de set professionals de la llengua per afavorir l'ús del català i fomentar-ne la difusió.

El llibre es va publicar el 2021 i en aquests tres anys algunes propostes ja s'han aplicat, però n'hi ha d'altres que estaria molt bé tenir en compte per als propers anys. A més, les propostes estan explicades amb gràcia, amenitat, concisió i sentit de l'humor.

Neus Nogué

Especialista en gramàtica i llengua estàndard. Professora de la Universitat de Barcelona.

"Lo mig del món"

Roser Vernet (Club Editor)
 

Jo vull recomanar "Lo mig del món", de Roser Vernet. Es tracta d'una mena d'autobiografia imprecisa que interrelaciona d'una manera molt estreta la vida i la terra, la terra i la llengua. Les vivències més personals s'hi combinen amb altres que tenen un abast col·lectiu i fins i tot universal.

La manera prioratina de dir les coses és poc o molt innovadora en la nostra tradició, i contribueix d'una manera decisiva a teixir els diferents àmbits del text.
 

Blanca Palmada

Especialista en fonètica i fonologia. Professora de la Universitat de Girona.

"Un cor furtiu: Vida de Josep Pla"

Xavier Pla (Destino)
 

El llibre que us recomano per a aquest Sant Jordi és "Un cor furtiu. Vida de Josep Pla", de Xavier Pla, per mirar d'entendre d'on surt la seva llengua. 

Miquel Àngel Pradilla

Especialista en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili.

"El valor de la diversitat lingüística. Textos de Carme Junyent"

A cura de Pere Comellas (Onada)
 

Us recomano aquest llibre de gran interès que acaba d'aparèixer. L'enyorada Carme tenia diversos eixos d'intervenció doctrinària. Un era el món de la diversitat lingüística, un entorn multilingüe on el català hauria de poder bastir la seua revitalització; un altre era el del futur del català, tema pel qual mostrava una preocupació extrema que volia aconseguir la reacció dels autòctons i els forans, i , encara, la seua croada a propòsit del llenguatge inclusiu. Més enllà de l'acord, l'acord amb matisos o el desacord que les seues reflexions suscitaven, els treballs de la Carme Junyent ens interpel·len profundament. Crec que és una molt bona lectura per al Sant Jordi d'enguany.

Màrius Serra

Escriptor, traductor, enigmista, divulgador lingüístic.

"Obriu pas!"

Alfred Bosch (Columna)
 

Per a aquest Sant Jordi us recomano "Obriu pas!", d'Alfred Bosch, una crònica novel·lada de diversos episodis de la Renaixença que van evitar que la llengua catalana entrés en el segle XX com un idioma residual.

Els "salvadors" de la llengua trien el català com a llengua única dels Jocs Florals, però també protagonitzen controvèrsies tan aferrissades com la dels enzes contra els ases (partidaris dels plurals en "e" o en "a") o els de les is gregues contra els de les is llatines.

Un seguit de picabaralles entre lletraferits que desemboquen en la pax fabriana i el diccionari de 1932, fent de Pompeu Fabra, en paraules de Pla, "l'únic ciutadà d'aquest país que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible".